VIATGE AL PAÍS DE NÀRNIA

C. S. LEWIS:

Clive Staples Lewis (1898 –1963), popularment conegut com C.S. Lewis, i anomenat Jack pels seus amics, va ser cristià, crític literari, acadèmic, locutor de radio, ... Es també conegut per les seves novel·les de ficció, especialment per Cartas del diablo a su sobrino, Las Crónicas de Nárnia i la Triologia Cósmica.

Lewis va ser amic de J.R.R. Tolkien, l´autor de El Señor de los Anillos. Els dos autors van ser importants figures de la facultat d´anglés de la Universitat d'Oxford i al grup literari informal d´Oxford van ser coneguts com els “Inklings”. D´acord amb les seves memòries denominades Sorprendido por la alegría, Lewis va ser batejat a la església d'Irlanda quan va nàixer, però durant la seva adolescència es va allunyar de la seva fe. Degut a l'influència de Tolkien i altres amics, quan tenia 30 anys, Lewis es va reconvertir al cristianisme, essent un participant molt ordinari de l´Església d'Anglaterra; la seva conversió va tenir un profund efecte en les seves obres.

Tard en la seva vida va contraure matrimoni amb l´escriptora nordamericana Joy Gresham, qui va morir quatre anys després a causa d'un càncer d'ossos, a l´edat de 45 anys.

Les obres de Lewis han estat traduïdes a més de 30 idiomes, i ha venut milions de copies a través dels anys. Els llibres que componen Las Crónicas de Narnia han estat els més venuts i s´han popularitzat al teatre, la televisió i el cinema.

 

EL PUB THE EAGLE AND CHILD

Aquest pub de Oxford té una forta associació amb el grup literari conegut amb el nom de Inklings, al que van perteneixer Tolkien i Lewis, entre d´altres.

LA PEL·LÍCULA TIERRAS DE PENÚMBRA:

Tierras de penumbra descriu una història d'amor: la que van mantenir als anys cinquanta C.S.Lewis i la poetisa nordamericana Joy Gresham. Joy, d'origen jueu, s´havia convertit al cristianisme influida en gran mesura per les obres de Lewis. Després de diversos anys de relació epistolar, Joy visita per primer cop a Lewis el 1952. A l´any següent, després de divorciar-se del seu marit alcohòlic, s´instal·la amb el seu fill Thomas a Londres.

Des d'aquest moment, el tracte entre Joy i Lewis s´intensifica, sense sortir-se inicialment dels límits d'una amistat purament intel·lectual. Però l´any 1956 Joy contrau un càncer d'ossos. Lewis accepta llavors un singular matrimoni civil de conveniència per tal que Joy pugui obtenir la nacionalitat britànica. Poc a poc el solter professor d'Oxford s´adona de que sent un vertader amor per la seva companya Joy. I així té lloc la boda canònica anglicana a l´habitació de l´hospital on estava ingressada Joy. En aquell moment, Lewis tenia 59 anys i ella 42.

Joy es recupera momentàniament i poden fer amb Lewis una visita cap al paradís i és el seu moment de màxima felicitat. Però aviat Joy torna a recaure en la malaltia i, finalment, mor. Ara Lewis sabrà realment què és el dolor i buscarà assumir aquesta pèrdua des de la fe.

LES CRÒNIQUES DE NÀRNIA: EL LLEÓ, LA BRUIXA I L´ARMARI.

TÍTOL: Les Cròniques de Nàrnia. El lleó, la bruixa i l´armari

AUTOR: C.S. Lewis

TRADUCCIÓ: Jordi Arbonès

IL·LUSTRACIONS: Pauline Baynes

EDITORIAL: Destino

Dues coses importants que Lewis reflecteix clarament en la novel·la de les Cròniques de Nàrnia són els seus temes d'estudi ( Lewis és graduat en clàssiques) i les seves creences religioses.

Quant als seus estudis, Lewis se serveix d'elements de la mitologia (sobretot la mitologia grega) per crear tota una sèrie de personatges que habiten al país de Nàrinia. Aquests personatges són els nans, els ogres els gegants, els centaures, els minotaures, les dríades, ... Així, Lewis se serveix de tota aquesta mena de personatges inimaginables en el nostre món per tal de construir aquest món fantàstic, imaginari i màgic que és Nàrnia.

Quant a les seves creences religioses, Lewis reflexa clarament en la novel·la la seva moral cristiana. Lewis, com a cristià reconvertit, utilitza nombrosos elements del cristianisme. Així, a primer cop d'ull, el tractament dels nens com a fills d'Adam i d'Eva és una clara al·lusió a la religió. També determinats personatges de la novel·la guarden cert paral·lelisme amb la religió cristiana: el lleó Àslan bé podria ser Jesucrist, la Bruixa seria satanàs i Edmund encaranria el paper del traïdor Judes. D´aquesta manera, dins de les aventures dels quatre germans s'intercala, de manera subtil, la crucificació de Jesucrist, incloent la humiliació abans de la seva mort (Àslan se sacrifica per Edmund, el traïdor, que mereixia la seva mort). La creu on van crucificar Crist vindria a ser la Taula de Pedra i, finalment, es dóna la resurrecció d'Aslan per tal de salvar i ajudar els habitants de Nàrnia.

Els bescuits de la reina simbolitzen la rendició al desig, al pecat i al poder, tot guardant similitud amb la poma que va temptar Adam i Eva.

Així doncs, Lewis utilitza tot aquest elenc d'al·lusions d'idees cristianes, molt accessibles per la lector, per tal de tractar temes com la traïció, la mort, la resurrecció i la salvació. Es podria dir, doncs, que Lewis descarrega força moralitat en el llibre (com a la seva vida real faria a través dels seus discursos).

Els elements de la natura, la llum i el clima juguen un paper important en aquest llibre. Si ens fixem en la pel·lícula que narra la seva vida, Tierras de Penúmbra, en ella apareix un quadre en el qual Lewis imagina la llum que es pot amagar darrera el paisatge i els turons d'aquell quadre. Un quadre que sempre l´ha tingut a casa seva.

Així doncs, la llum és un element essencial del llibre; i és precisament aquesta llum la que utilitza Lewis per descriure diversos escenaris,dins de Nàrnia.

És a dir, en aquest llibre hi apareixen dos móns: el real i el fantàstic.

Aquest món fantàstic, Nàrnia, té alhora dos submóns clarament diferenciats:

• El món fosc, fred, de pedra, estàtic i on hi habita el mal i el protagonitza la Burixa Blanca.
  
• El món lluminós, de clima agradable, on hi habita el bé i el protagonitza el lleó Àslan.

I el transit del món fosc al món fred, protagonitzat pels quatre germans, que són els encarregats d'alliberar, a través de les seves aventures i lluites, el país de Nàrnia de l'hivern perpetu.

Paral·lelament a la llum, Lewis simbolitza molt bé la natura, al igual que queda simbolitzada en el quadre de casa seva.

Així doncs, al igual que amb la llum, la natura descriu, de manera diferenciada els dos submons de Nàrnia: el món fosc Lewis utilitza la descripció de la natura en un fosc, la natura està congelada, tot és fred, ... En canvi, quan arribem al món lluminós, Lewis descriu aquest submón a través d'una natura que desperta, viva, plena de colors, sons d'animals, moviments d'aigua, d'aire, i s´allunya totalment de la natura inactiva i gelada de la foscor.

Lewis va formar part dels “Inklings”, un grup literari informal de la Universitat d´Oxford que es dedicava a debatre i a fer tertúlies d´àmbit literari. En certa manera els tertulians, cadascú amb els seus corresponents ideals, podria respondre a la creació dels quatre personatges del llibre, els quatre germans, que viuen aventures al país de Nàrnia. Lewis, en el llibre, s´encarrega de diversificar completament el caràcter i les respostes de cada germà. Així, cadascun d'ells responen de manera diferent i amb sensacions diferenciades davant d'una mateixa situació (tal com podria esdevenir en qualsevol tertúlia literària dels Inklings); ara bé, els tertulians segur que sempre arribaven a bon port en les seves discussions, al l´igual que ho fan els 4 germans en la novel·la, tot ajudant-se entre ells per arribar a bon destí.

La novel·la tracta temes de fons destacables, com serien la lluita entre el be i el mal. També es dibuixen les virtuts dels nens: innocència, valentia, sentit de la responsabilitat i capacitat de sacrifici, però també dels seus defectes, que els condueix a enfrontar-se entre ells i inclús a fer perillar la seva missió a Nàrnia. 

Per cert, no us oblideu d´una cosa molt important per entrar al país de Nàrnia:

us asseguro que el necessitareu !