VIATGE AL PAÍS DE LES MERAVELLES

LEWIS CARROLL

Charles Lutwidge Dodgson era el veritable nom de l’autor d' “Alícia al país de les meravelles” i de “A través del Mirall”.

Va néixer a Daresbury, Anglaterra, era el més gran d’onze germans.

Als 18 anys va ingressar a la Universitat d’Oxford. Va ensenyar matemàtiques a tres generacions de joves estudiants d’Oxford, i el més important, va escriure dues de les millors narracions que s’han produït en el camp de la literatura.

Va viure 66 anys tranquil·lament com qualsevol altra persona. Va patir insomni durant tota la seva existència, i passava les nits senceres despert, amb problemes matemàtics donant tombs pel cap i tractant de desxifrar-los.

Els seus contes van veure la llum sota el pseudònim de Lewis Carroll. Pot ser la raó fos la seva extraordinària timidesa davant la gent.

L’Alícia real i verdadera era la filla del seu amic Liddell, la qual, molt més tard, va relatar com aquells contes capritxosos eren referits a ella i a les seves dues germanes. Alícia es va publicar al 1864, i “A través del mirall”, al 1871. Ambdues van ser il·lustrades per el famós dibuixant angles John Tenniel.

Links d´interès:

• Anàlisis crític d´Alícia al País de les Meravelles
• La passió de la fotografia de Lewis Carroll
• Les il.lustracions de John Teniel
• Existeix l´humor anglès?

EL LLIBRE: ALÍCIA AL PAÍS DE LES MERAVELLES  

    Autor: Lewis Carroll
    Títol: Alícia al país de les meravelles
    Traducció: Salvador Oliva
    Il·lustracions: John Tenniel
    Editorial: La butxaca
    Any: 2009

 

 COM ES VA CREAR EL LLIBRE:

La història que es relata al llibre va tenir tres fases. La primera i més important va començar de manera casual, durant un passeig en vaixell pel riu Tàmesis el 4 de juliol del 1862.

En el passeig, Lewis Carroll estava acompanyat pel reverend Robinson Duckworth i per les tres germanes Liddell: Lorina Charlotte, Alice i Edith, de tretze, deu i vuit anys respectivament. El viatge pel riu havia començat al Pont Folly, prop d'Oxford, Anglaterra, i recorreria vuit quilòmetres, fins a Godstow, abans de tornar a Christ Church, a Oxford. Segons el diari de Dodgson i els testimonis que Alice Liddell va donar anys després; el calor estival era tan intens que va obligar el grup a refugiar-se a la vora del riu, a l'ombra d'uns pallers. Per a passar el temps, Dodgson va contar a les xiquetes una sèrie d'històries disbaratades, que va anomenar "Les aventures subterrànies d'Alícia". Segons els relats del mateix Dodgson, d'Alice Liddell i de Duckworth, l'autor va improvisar la narració, que va entusiasmar les xiquetes, especialment l'Alice.

La segona fase va començar quan Dodgson va decidir recrear aquells relats i escriure una història amb ells. Aqueta decisió va ser presa després de la insistència de les xiquetes, especialment l'Alice, les quals havien quedat entusiasmades per la història. Segons una carta enviada a Duckworth, va passar la nit en blanc, dedicat a recordar l'extravagant història que havia relatat a les xiquetes en el riu. Tanmateix, Dodgson no va començar l'escriptura immediatament. Segons una entrada del seu diari, va ser quatre mesos després, el 13 de novembre del mateix any, quan Charles Dodgson va començar a escriure el manuscrit de Les aventures subterrànies d'Alícia. Dodgson va acabar d'escriure'l al febrer del 1863, i de seguida va procedir a fer les il·lustracions, les quals va acabar al setembre del 1864. Com a detall final, l'autor va incloure un retrat ovalat d'Alice Liddell a l'última plana. Alice Liddell va rebre el manuscrit acabat i il·lustrat per l'autor, al novembre d'aquell any.

 

ELS PERSONATGES DEL LLIBRE:

Alícia: Personatge a través del qual es reflecteixen tots els atributs positius d’una nena d' aquella edat –confiança, vigor, curiositat, fantasia, naturalitat,...

El conill blanc: El mon dels adults està reflexat a través d’aquests personatge. Es el personatge que representa les presses en les quals viuen contínuament els adults.

L'eruga: Recorda al adult insensible davant dels canvis que experimenta el nen/a en el seu desenvolupament del nen en el seu desenvolupament.

Duquessa: Obsessió moralitzadora dels adults i expressa la dificultat que tenen per relacionar-se amb els nens/es.

Reina de cors: Es la personificació de la ràbia ingovernable. Ens mostra una imatge crítica del mon dels adults. 
 

El barreter boig, el conill de març: El autor utilitza aquest personatges per introduir jocs lingüístics, conceptuals i lògics, que il·lustren el gust per les reflexions sobre el llenguatge.

 

La falsa tortuga i el grifo: Personatges que destaquen les seves nostàlgiques referències al passat i la tendència de filosofar, amb la seva insistent necessitat de trobar explicacions per tot. Estan situats en un àmbit allunyat de la realitat.

El gat de Cheshire: Destaca el seu distanciament físic envers al país en el qual tothom habita. Apareix i desapareix quan desitja.

Bill, la cuinera, el ratolí el Dodo: Tots ells són personatges que creen situacions absurdes. Recreen arquetips i situacions socials de la seva cultura. Representen al mateix temps figures clàssiques de la seva època.

Com són i com veiem la força dels personatges que apareixen en el llibre? 

Són filosòfics, crítics, actuen arbitràriament, sense sentit, sense obeir cap norma lògica, juguen a les endevinalles, juguen amb les paraules, ... Citant alguns fragments del llibre es pot veure la riquesa dels personatges que els va atorgar Carroll:

Fragment crític i de mofa amb la societat Anglesa:

“El Temps no fa mai res del que li demano. Ara sempre són les sis”

“Es per això que la taula sempre està parada per prendre el te?” (pregunta l´Alícia)

“Exactament (diu el barreter). Sempre és l´hora del te i mai no tenim temps de rentar res entre un te i l´altre”

  Fragment crític amb la política:

Es el fragment de la cursa política que proposa l´Ocell Babau que fan per eixugar-se (on tothom guanya)

Fragment filosòfic (L´Alícia i el Gat de Chesire):

“Em podries dir quin camí he d'agafar des d'aquí?"

"Això depèn d'on vulguis arribar"

"m´es ben igual"

Fragment sense sentit (quan l´Alícia pren el guix al llangardaix Bill):

“no va saber com li havia desaparegut de manera que, després de buscar-lo per tot arreu, es va veure obligat a escriure amb el dit fins que es va acabar el procés, cosa que no li servia de res, perquè el dit no deixava cap traça a la pissarra” 

Fragment de joc de paraules:

El fragment en el qual la tortuga d´imitació explica a l´Alícia (amb el Grifó davant) la seva història de quan va anar a l´escola al mar (la història és tot un joc de paraules).