VIATGE AL PAÍS DE NUNCA JAMÁS

J. M. BARRIE

James Matthew Barrie va néixer el 9 de maig de 1860 en la localitat escocesa de Kirriemuir. Era el novè fill dels deu que va tenir el matrimoni compost pel teixidor David Barrie i Margaret Ogilvy.

Ja en la seva etapa escolar James Mathew Barrie va començar a sentir-se atret per l'escriptura i pel teatre. El 1877 va escriure de forma amateur la seva primera obra teatral, "Bandoler El Bandit", que va ser representada en el centre al que acudia, la Dumfries Academy. El 1878 Barrie, va ingressar en la Universitat d'Edimburg, estudiant allí fins a 1882. Un any després va començar a col·laborar amb la publicació "Notthingham Journal" i dos anys més tard es va traslladar a Londres, ciutat en la qual va exercir de periodista freelance escrivint en publicacions menjo "St. James's Gazette" o "The Pall Mall Gazette".

La seva faceta com escriptor escènic, a la qual va consagrar la majoria del seu temps literari, les obres de teatre "Richard Savage" (1891), co-escrita al costat d'H. B. Marriott Watson, "Ibsen's Ghost" (1892) i "La història d'amor del professor" (1892), van anar el preludi de la reeixida "Walker London" (1893). Un any després es va casar amb l'actriu Mary Ansell , protagonista de la seva obra, i escriuria "Jane Annie" (1894), obra que Barrie va escriure al costat de la seva bon amic Arthur Conan Doyle. Més tard va estrenar una versió teatral de "El meu petit ministre" (1897) "Calli Quality" (1901), la satírica "L'admirable Crichton" (1902), "Mary" (1903), "Alice sit by the fire" (1905) i el seu treball més conegut, "Peter Pa" (1905), la història fantàstica d'un nen que no volia créixer i vivia en el món de Mai més.

El nom de Peter va ser prestat del nen Peter Llewellyn Davies, un dels germans de la família Llewellyn Davies , amb qui Barrie, acomplexat per la seva baixa alçària, va entaular una estreta amistat després de conèixer-se en 1898 en els jardins de Kensington. Sylvia, la mare dels nens als quals Barrie visitava per a contar-li històries, era filla del novel·lista George Du Maurier. Sylvia i els germans Llewellyn Davies, qui van perdre al seu pare Arthur en 1907, també li van inspirar la novel·la "El petit ocell blanc" (1902).

J. M. Barrie va morir a Londres a causa d'una pneumònia el 19 de juny de 1937. Tenia 77 anys.

PETER PAN

FITXA TÈCNICA:

TÍTOL:Peter Pan

AUTOR: J.M. Barrie
TRADUCTOR: Nazaret de Terán Bleiberg
IL·LUSTRADOR: F.D. Bedford
EDITORIAL: Alianza (Biblioteca Juvenil)


TOTS ELS INFANTS CREIXEN. TOTS MENYS UN.

Aquesta és la primera frase del llibres, i, sens dubte, és una frases del tot impactant. És impossible que aquesta frase passi desapercebuda pel lector.

Què vol dir créixer? Doncs créixer vol dir fer-se gran i a ningú, o gairebé ningú, li agrada fer-se gran. Si em preguntessin a quin moment de la meva vida voldria tornar, sens dubte ho tindria molt clar: a la meva infantesa. I per què? Doncs perquè la recordo com un dels moments més feliços de la meva vida, i segurament això li passa a molta gent. Per tant, a tots ens agradaria ser Peter Pan. No creix, viu sempre en el món infantil, envoltat sempre de nens i fantasia, i tampoc no mor mai, aconseguint la eternitat. I es que si ens posem a pensar, quan els hi van explicar aquest conte a les nostres mares el Peter Pan tenia la mateixa edat. En canvi, nosaltres hem crescut i hem entrat al món dels adults i, de tant en tant, hem recordat el Peter Pan i, perquè no dir-ho, l´hem envejat. 

LA FORÇA DEL PERSONATGE FEMENÍ

“Una mujer vale mil veces más que un hombre” Una frase com aquesta diu Peter Pan a Wendy. Una frase que deixa ben clar la defensa que fa Peter Pan de la dona, i el valor que li dóna a ella com a sexe femení, valorant les seves capacitats.

Segurament no hauria donat importància a aquest fet. Però li dono importància perquè, després de llegir l´Illa del Tresor, em vaig quedar força impactada quan el fillastre de l'Stevenson li va demanar expressament al seu pare, quan estava escrivint la novel·la, que no hi aparegués cap dona. Realment això em va sobtar un xic. I és per això que m´he fixat en aquest detall de l´aparició de la dona i el seu tractament en el llibre de Peter Pan.