viernes, 26 de febrero de 2010

VIATGE A L´ILLA DEL TRESOR



ROBERT LOUIS STEVENSON
Robert Louis Stevenson va néixer el 13 de novembre de 1850 a Edimburg. El seu pare, enginyer de professor, era especialista en la construcció de fars i li va transmetre coneixements sobre el mar que anys més tard plasmaria en la seva primera novel·la d'èxit, l´Illa del tresor; de la seva mare, Margaret Isabella, filla d'un ministre de l´Església Nacional d'Escòcia, heretaria un profund sentit moral que va transmetre en molts dels seus llibres.

De ben petit va tenir molts problemes de salut, que el van acompanyar tota la seva vida i li van marcar la seva trajectòria i, de retruc, la seva producció literària. Va sofrir malalties del tòrax i hemorràgies (símptomes probables de tuberculosi). Per aquest motiu, va créixer sobreprotegit per la seva família i per la mainadera, Alison Cuningham. Com que passava mesos tancat a casa, enfebrat, la seva imaginació bullia construint històries inspirades en rondalles populars que li explicava la seva mare o en els passatges bíblics i les tètriques notícies del diari que li llegia la mainadera. També el van influir vivències que va compartir amb el seu avi matern, que tenia una casa prop del riu; amb ell jugava a fer de pirates i s'esmunyien entre les làpides del cementiri local. No és d'estranyar, doncs, que en les seves novel·les apareguin sovint passatges d'aventures, de pirates, de morts i de por.
Va estudiar la carrera de Dret però mai va arribar a exercir-la. Va viure de manera rebel i, a pesar del seu delicat estat de salut, el seu esperit aventurer el va animar a realitzar nombrosos viatges per Europa i Amèrica. Es va casar, l´any 1879, amb una americana divorciada, Fanny Vandergrif, que era deu anys més gran que ell i tenia dos fills. El 1888 va realitzar un creuer pel Pacífic on es va establir definitivament a l´illa de Samoa, on els indígenes l´anomenaven “el narrador de contes”. Allí va morir l´any 1894.
Altres obres:
  • (1876): Un viaje al continente
  • (1878): Viaje tierra adentro
  • (1879): Viajes en burro por las Cevannes
  • (1886): El extraño caso del doctor Jeckyll i mister Hyde
  • (1888): La flecha negra
Links relacionades:

L´ILLA DEL TRESOR
L'endemà de la mort del pare d'en Jim Hawkins, aquest descobreix casualment un mapa ben estrany al bagul d'un vell pirata que ha mort a la seva fonda. El mapa serà el causant d'una emocionant expedició a la recerca del tresor mític del capità Flint. L'aventura, però, serà també per a en Jim una mena de «viatge d'iniciació». En Jim deixa de ser un orfe desvalgut i esdevé un home, obligat a prendre decisions per la força de l'adversitat i el desig de triomf
Aquest mapa el va dibuixar Stevenson per a indicar on s'ubicava el tresor. Aquest el va perdre i el va tenir que refer llegint-se la seva pròpia novel·la.


EL LLIBRE: FITXA TÈCNICA


Títol:L'illa del tresor
Autor:Robert Louis Stevenson
Gènere:Novel·la d'aventures
Edició:Barcelona 2008
Publicat per:Quaderns crema
Traducció: Joan Sellent
Il·lustracions: Leonard Beard

Si cliqueu aquí, podeu llegir el llibre.

VOCABULARI DE VAIXELL (QUE TOT BON NAVEGANT HA DE SABER):




Arbre o pal: cadascun dels pals fixats en un vaixell de vela, perpendicularment a la quilla, destinat al sosteniment de les veles.
Popa: part posterior del buc d´un vaixell.
Proa: part davantera del buc d'un vaixell.
Babord: costat esquerre d'un vaixell mirant-lo de popa a proa.
Bauprès: pal ajagut que surt de la proa del vaixell.
Estribord: costat dret d'un vaixell, mirant-lo des de popa a proa.
Major: pal o arbre vertical que va situat al mig d'un veler.
Mitjana: pal o arbre vertical que va situat a la part de popa d'un vaixell de tres arbres.
Trinquet: pal o arbre vertical que va situat a la part de proa d'un veler.
Vela: peça o conjunt de peces de lona o de tela forta que reben el vent i, d´aquesta manera, posen en marxa el mateix vaixell.


QUÈ HE APRÈS D´AQUEST LLIBRE?
Un cop acabada la lectura d'aquesta novel·la he pogut reflexionar sobre el be i el mal, sobre la traïció, la cobdícia i la valentia. Al final m´he adonat que no et pots posar de cap bàndol, ja que tots els personatges del llibre han estat bons i dolents a la vegada.
El que si que he après és que un sempre s´ha de guiar per allò que li diu el seu interior. Tots, al llarg de la vida podem tenir una doble cara que utilitzem segons els nostres interessos. Així, molts cops, hem d'estar alerta perquè les aparences enganyen. I si no, fixeu-vos amb John Silver, ell us ho podrà ensenyar molt bé ....
Al final, doncs, em quedo amb que un sempre es val de sí mateix i, per tant, hem de saber prendre decisions amb valentia.

No hay comentarios:

Publicar un comentario