miércoles, 28 de abril de 2010

INICIEM UN LLARG VIATGE

Iniciem un llarg viatge. I aquest viatge el farem a través de la lectura de diferents llibres que ens transportaran a llocs del tot inimaginables i ens oferiran aventura i fantasia en estat pur.
Arnirem, així, pels carrers de Nova York acompanyats per Holden Caufield en el seu pas de noi adolescent cap al món dels adults. També recorrerem grans distàncies amb vaixell, juntament amb Jim i una munió de Pirates qeu ens faran viure inesperades aventures i perills per tal d´aconseguir un tresor ple de monedes d´or.
Atravessarem el país de Russia amb Miquel Strogoff per alliberar el país de les tropes invasores. També arribarem fins a la Índia colonial juntament amb Kim i el Lama Teshu; però podem estar molt tranquils que el Kim és un noi molt espavialt i ens ajudarà a recórrer amb facilitat aquest fascinant i exòtic país.
Recorrerem paisos imaginaris amb Peter Pan (el País de Nunca Jamás), també visitarem el gèlid país de Nàrnia i Alícia ens submergirà al País de les Meravelles.

Així doncs, preparem la maleta per iniciar aquest llarg viatge. I què hi hem de posar en aquesta maleta?

 






Un mapa de Nova York
Valentia
Coratge
Compromís
Fidelitat
Ganes d´aventura
Un abric (per entrar a Nàrnia)
Imaginació
Sentit de l´humor

jueves, 22 de abril de 2010

TIM BURTON I EL SEU PAÍS DE LES MERAVELLES

L´ALÍCIA SEGONS TIM BURTON:

Tim Burton fa una adaptació, en la seva última pel·lícula "Alícia al País de les Meravelles" de les dues obres principals de Lewis Carroll: Alícia la País de les Meravelles i Alícia a través del mirall.

Burton incorpora nombrosos canvis en la pel·lícula, com la introducció d´una Alícia més madura, que retorna altre cop a aquell país màgic que havia visitat anteriorment quan era petita.

La seva pel·lícula reforça l´acció que es desenvolupa en aquest espai màgia, ja que ha incorporat una ferotge lluita entre el be i el mal, encarnada pel domini de la Reina Blanca i la Reina Roja. L´Alícia serà l´encarregada d´alliberar el País de les Meravelles de la tirania de la Reina Roja, sempre ajudada pels nombrosos personatges que apareixen en la pel·lícula.

A diferència de l´obra de Carroll, deixa de banda l´humor anglès que dominava en la seva obra i deixa, en la meva opinió, els personatges del País imaginari sense la força i el carisma que tenien en la novel·la.

Si cliqueu aquí accedireu a la pàgina oficial de Tim Burton.

Podem veure, a continuació, un petit fragment de la pel.lícula:




EL SENTIT DE L´ESTÈTICA EN LA PEL·LÍCULA:

Si hi ha alguna cosa de la pel·lícula que m´ha deixat bon sabor de boca i mereix ser destacable és la posada en escena de l´obra. Burton ha sabut cuidar molt bé l´estètica dels personatges i dels espais que apareixen en la seva obra. Crec que ha posat motl d´esforç en fascinar visualment als espectadors a través de formes, colors, espais, vestuaris, ... En la meva opinió, una autèntica recreació pels sentits.

A continuació, es mostren les imatges dels protagonistes principals:







VIATGE AL PAÍS DE LES MERAVELLES








LEWIS CARROLL

Charles Lutwidge Dodgson era el veritable nom de l’autor d' “Alícia al país de les meravelles” i de “A través del Mirall”.
Va néixer a Daresbury, Anglaterra, era el més gran d’onze germans.
Als 18 anys va ingressar a la Universitat d’Oxford. Va ensenyar matemàtiques a tres generacions de joves estudiants d’Oxford, i el més important, va escriure dues de les millors narracions que s’han produït en el camp de la literatura.
Va viure 66 anys tranquil·lament com qualsevol altra persona. Va patir insomni durant tota la seva existència, i passava les nits senceres despert, amb problemes matemàtics donant tombs pel cap i tractant de desxifrar-los.
Els seus contes van veure la llum sota el pseudònim de Lewis Carroll. Pot ser la raó fos la seva extraordinària timidesa davant la gent.
L’Alícia real i verdadera era la filla del seu amic Liddell, la qual, molt més tard, va relatar com aquells contes capritxosos eren referits a ella i a les seves dues germanes. Alícia es va publicar al 1864, i “A través del mirall”, al 1871. Ambdues van ser il·lustrades per el famós dibuixant angles John Tenniel.

Links d´interès:

EL LLIBRE: ALÍCIA AL PAÍS DE LES MERAVELLES  
    Autor: Lewis Carroll
    Títol: Alícia al país de les meravelles
    Traducció: Salvador Oliva
    Il·lustracions: John Tenniel
    Editorial: La butxaca
    Any: 2009
 


 COM ES VA CREAR EL LLIBRE:

La història que es relata al llibre va tenir tres fases. La primera i més important va començar de manera casual, durant un passeig en vaixell pel riu Tàmesis el 4 de juliol del 1862.
En el passeig, Lewis Carroll estava acompanyat pel reverend Robinson Duckworth i per les tres germanes Liddell: Lorina Charlotte, Alice i Edith, de tretze, deu i vuit anys respectivament. El viatge pel riu havia començat al Pont Folly, prop d'Oxford, Anglaterra, i recorreria vuit quilòmetres, fins a Godstow, abans de tornar a Christ Church, a Oxford. Segons el diari de Dodgson i els testimonis que Alice Liddell va donar anys després; el calor estival era tan intens que va obligar el grup a refugiar-se a la vora del riu, a l'ombra d'uns pallers. Per a passar el temps, Dodgson va contar a les xiquetes una sèrie d'històries disbaratades, que va anomenar "Les aventures subterrànies d'Alícia". Segons els relats del mateix Dodgson, d'Alice Liddell i de Duckworth, l'autor va improvisar la narració, que va entusiasmar les xiquetes, especialment l'Alice.
La segona fase va començar quan Dodgson va decidir recrear aquells relats i escriure una història amb ells. Aqueta decisió va ser presa després de la insistència de les xiquetes, especialment l'Alice, les quals havien quedat entusiasmades per la història. Segons una carta enviada a Duckworth, va passar la nit en blanc, dedicat a recordar l'extravagant història que havia relatat a les xiquetes en el riu. Tanmateix, Dodgson no va començar l'escriptura immediatament. Segons una entrada del seu diari, va ser quatre mesos després, el 13 de novembre del mateix any, quan Charles Dodgson va començar a escriure el manuscrit de Les aventures subterrànies d'Alícia. Dodgson va acabar d'escriure'l al febrer del 1863, i de seguida va procedir a fer les il·lustracions, les quals va acabar al setembre del 1864. Com a detall final, l'autor va incloure un retrat ovalat d'Alice Liddell a l'última plana. Alice Liddell va rebre el manuscrit acabat i il·lustrat per l'autor, al novembre d'aquell any.
 

ELS PERSONATGES DEL LLIBRE:

Alícia: Personatge a través del qual es reflecteixen tots els atributs positius d’una nena d' aquella edat –confiança, vigor, curiositat, fantasia, naturalitat,...

El conill blanc: El mon dels adults està reflexat a través d’aquests personatge. Es el personatge que representa les presses en les quals viuen contínuament els adults.

L'eruga: Recorda al adult insensible davant dels canvis que experimenta el nen/a en el seu desenvolupament del nen en el seu desenvolupament.

Duquessa: Obsessió moralitzadora dels adults i expressa la dificultat que tenen per relacionar-se amb els nens/es.

Reina de cors: Es la personificació de la ràbia ingovernable. Ens mostra una imatge crítica del mon dels adults. 
 
El barreter boig, el conill de març: El autor utilitza aquest personatges per introduir jocs lingüístics, conceptuals i lògics, que il·lustren el gust per les reflexions sobre el llenguatge.
 
La falsa tortuga i el grifo: Personatges que destaquen les seves nostàlgiques referències al passat i la tendència de filosofar, amb la seva insistent necessitat de trobar explicacions per tot. Estan situats en un àmbit allunyat de la realitat.

El gat de Cheshire: Destaca el seu distanciament físic envers al país en el qual tothom habita. Apareix i desapareix quan desitja.

Bill, la cuinera, el ratolí el Dodo: Tots ells són personatges que creen situacions absurdes. Recreen arquetips i situacions socials de la seva cultura. Representen al mateix temps figures clàssiques de la seva època.


Com són i com veiem la força dels personatges que apareixen en el llibre? 

Són filosòfics, crítics, actuen arbitràriament, sense sentit, sense obeir cap norma lògica, juguen a les endevinalles, juguen amb les paraules, ... Citant alguns fragments del llibre es pot veure la riquesa dels personatges que els va atorgar Carroll:
Fragment crític i de mofa amb la societat Anglesa:
El Temps no fa mai res del que li demano. Ara sempre són les sis”
Es per això que la taula sempre està parada per prendre el te?” (pregunta l´Alícia)
Exactament (diu el barreter). Sempre és l´hora del te i mai no tenim temps de rentar res entre un te i l´altre”
  Fragment crític amb la política:

Es el fragment de la cursa política que proposa l´Ocell Babau que fan per eixugar-se (on tothom guanya)
Fragment filosòfic (L´Alícia i el Gat de Chesire):
Em podries dir quin camí he d'agafar des d'aquí?"
"Això depèn d'on vulguis arribar"
"m´es ben igual"
Fragment sense sentit (quan l´Alícia pren el guix al llangardaix Bill):
no va saber com li havia desaparegut de manera que, després de buscar-lo per tot arreu, es va veure obligat a escriure amb el dit fins que es va acabar el procés, cosa que no li servia de res, perquè el dit no deixava cap traça a la pissarra” 

Fragment de joc de paraules:
El fragment en el qual la tortuga d´imitació explica a l´Alícia (amb el Grifó davant) la seva història de quan va anar a l´escola al mar (la història és tot un joc de paraules).

   

IL·LUSTRACIONS D´ALÍCIA AL PAÍS DE LES MERAVELLES


Si per alguna cosa és famosa la novel·la d´Alícia al País de les meravelles és per la quantitat d´il·lustracions que han sortit d´aquesta obra.
Us proposo un passeig per diferents il·lustracions sobre Alícia, molt diferents en tècnica i estil, cada il·lustrador mostrant la seua pròpia visió... molt enriquidor. Després, cadascú podem fer una tria en funció dels gustos personals. 

                                                                    Alina Chau


                                                                Chris Leavens


                                                                  Daria Palotti


                                                          Francesca Carabelli


                                                                Horacio Gatto


                                                                     Debbie Terry


                                                                   Aida Emart


                                                             Alejandro de Marcos


                                                                Maite Gurrutxaga


                                                                 Mayra Aguilar


                                                              Nicoletta Costa


                                                                   Pam López


                                                               Tatiana Suarez
 Si encara us heu quedat amb ganes de veure més il·lustracions, aquí teniu una pàgina web amb nombroses il·lustracions d´autors molt diversos.
 

sábado, 17 de abril de 2010

VIATGE AL PAÍS DE NÀRNIA

C. S. LEWIS:

Clive Staples Lewis (1898 –1963), popularment conegut com C.S. Lewis, i anomenat Jack pels seus amics, va ser cristià, crític literari, acadèmic, locutor de radio, ... Es també conegut per les seves novel·les de ficció, especialment per Cartas del diablo a su sobrino, Las Crónicas de Nárnia i la Triologia Cósmica.

Lewis va ser amic de J.R.R. Tolkien, l´autor de El Señor de los Anillos. Els dos autors van ser importants figures de la facultat d´anglés de la Universitat d'Oxford i al grup literari informal d´Oxford van ser coneguts com els “Inklings”. D´acord amb les seves memòries denominades Sorprendido por la alegría, Lewis va ser batejat a la església d'Irlanda quan va nàixer, però durant la seva adolescència es va allunyar de la seva fe. Degut a l'influència de Tolkien i altres amics, quan tenia 30 anys, Lewis es va reconvertir al cristianisme, essent un participant molt ordinari de l´Església d'Anglaterra; la seva conversió va tenir un profund efecte en les seves obres.

Tard en la seva vida va contraure matrimoni amb l´escriptora nordamericana Joy Gresham, qui va morir quatre anys després a causa d'un càncer d'ossos, a l´edat de 45 anys.

Les obres de Lewis han estat traduïdes a més de 30 idiomes, i ha venut milions de copies a través dels anys. Els llibres que componen Las Crónicas de Narnia han estat els més venuts i s´han popularitzat al teatre, la televisió i el cinema.
 
EL PUB THE EAGLE AND CHILD



Aquest pub de Oxford té una forta associació amb el grup literari conegut amb el nom de Inklings, al que van perteneixer Tolkien i Lewis, entre d´altres.

LA PEL·LÍCULA TIERRAS DE PENÚMBRA:



Tierras de penumbra descriu una història d'amor: la que van mantenir als anys cinquanta C.S.Lewis i la poetisa nordamericana Joy Gresham. Joy, d'origen jueu, s´havia convertit al cristianisme influida en gran mesura per les obres de Lewis. Després de diversos anys de relació epistolar, Joy visita per primer cop a Lewis el 1952. A l´any següent, després de divorciar-se del seu marit alcohòlic, s´instal·la amb el seu fill Thomas a Londres.

Des d'aquest moment, el tracte entre Joy i Lewis s´intensifica, sense sortir-se inicialment dels límits d'una amistat purament intel·lectual. Però l´any 1956 Joy contrau un càncer d'ossos. Lewis accepta llavors un singular matrimoni civil de conveniència per tal que Joy pugui obtenir la nacionalitat britànica. Poc a poc el solter professor d'Oxford s´adona de que sent un vertader amor per la seva companya Joy. I així té lloc la boda canònica anglicana a l´habitació de l´hospital on estava ingressada Joy. En aquell moment, Lewis tenia 59 anys i ella 42.
Joy es recupera momentàniament i poden fer amb Lewis una visita cap al paradís i és el seu moment de màxima felicitat. Però aviat Joy torna a recaure en la malaltia i, finalment, mor. Ara Lewis sabrà realment què és el dolor i buscarà assumir aquesta pèrdua des de la fe.

LES CRÒNIQUES DE NÀRNIA: EL LLEÓ, LA BRUIXA I L´ARMARI.

TÍTOL: Les Cròniques de Nàrnia. El lleó, la bruixa i l´armari
AUTOR: C.S. Lewis
TRADUCCIÓ: Jordi Arbonès
IL·LUSTRACIONS: Pauline Baynes
EDITORIAL: Destino


Dues coses importants que Lewis reflecteix clarament en la novel·la de les Cròniques de Nàrnia són els seus temes d'estudi ( Lewis és graduat en clàssiques) i les seves creences religioses.

Quant als seus estudis, Lewis se serveix d'elements de la mitologia (sobretot la mitologia grega) per crear tota una sèrie de personatges que habiten al país de Nàrinia. Aquests personatges són els nans, els ogres els gegants, els centaures, els minotaures, les dríades, ... Així, Lewis se serveix de tota aquesta mena de personatges inimaginables en el nostre món per tal de construir aquest món fantàstic, imaginari i màgic que és Nàrnia.

Quant a les seves creences religioses, Lewis reflexa clarament en la novel·la la seva moral cristiana. Lewis, com a cristià reconvertit, utilitza nombrosos elements del cristianisme. Així, a primer cop d'ull, el tractament dels nens com a fills d'Adam i d'Eva és una clara al·lusió a la religió. També determinats personatges de la novel·la guarden cert paral·lelisme amb la religió cristiana: el lleó Àslan bé podria ser Jesucrist, la Bruixa seria satanàs i Edmund encaranria el paper del traïdor Judes. D´aquesta manera, dins de les aventures dels quatre germans s'intercala, de manera subtil, la crucificació de Jesucrist, incloent la humiliació abans de la seva mort (Àslan se sacrifica per Edmund, el traïdor, que mereixia la seva mort). La creu on van crucificar Crist vindria a ser la Taula de Pedra i, finalment, es dóna la resurrecció d'Aslan per tal de salvar i ajudar els habitants de Nàrnia.
Els bescuits de la reina simbolitzen la rendició al desig, al pecat i al poder, tot guardant similitud amb la poma que va temptar Adam i Eva.
Així doncs, Lewis utilitza tot aquest elenc d'al·lusions d'idees cristianes, molt accessibles per la lector, per tal de tractar temes com la traïció, la mort, la resurrecció i la salvació. Es podria dir, doncs, que Lewis descarrega força moralitat en el llibre (com a la seva vida real faria a través dels seus discursos).

Els elements de la natura, la llum i el clima juguen un paper important en aquest llibre. Si ens fixem en la pel·lícula que narra la seva vida, Tierras de Penúmbra, en ella apareix un quadre en el qual Lewis imagina la llum que es pot amagar darrera el paisatge i els turons d'aquell quadre. Un quadre que sempre l´ha tingut a casa seva.
Així doncs, la llum és un element essencial del llibre; i és precisament aquesta llum la que utilitza Lewis per descriure diversos escenaris,dins de Nàrnia.
És a dir, en aquest llibre hi apareixen dos móns: el real i el fantàstic.
Aquest món fantàstic, Nàrnia, té alhora dos submóns clarament diferenciats:
  • El món fosc, fred, de pedra, estàtic i on hi habita el mal i el protagonitza la Burixa Blanca.
  • El món lluminós, de clima agradable, on hi habita el bé i el protagonitza el lleó Àslan.
I el transit del món fosc al món fred, protagonitzat pels quatre germans, que són els encarregats d'alliberar, a través de les seves aventures i lluites, el país de Nàrnia de l'hivern perpetu.

Paral·lelament a la llum, Lewis simbolitza molt bé la natura, al igual que queda simbolitzada en el quadre de casa seva.
Així doncs, al igual que amb la llum, la natura descriu, de manera diferenciada els dos submons de Nàrnia: el món fosc Lewis utilitza la descripció de la natura en un fosc, la natura està congelada, tot és fred, ... En canvi, quan arribem al món lluminós, Lewis descriu aquest submón a través d'una natura que desperta, viva, plena de colors, sons d'animals, moviments d'aigua, d'aire, i s´allunya totalment de la natura inactiva i gelada de la foscor.

Lewis va formar part dels “Inklings, un grup literari informal de la Universitat d´Oxford que es dedicava a debatre i a fer tertúlies d´àmbit literari. En certa manera els tertulians, cadascú amb els seus corresponents ideals, podria respondre a la creació dels quatre personatges del llibre, els quatre germans, que viuen aventures al país de Nàrnia. Lewis, en el llibre, s´encarrega de diversificar completament el caràcter i les respostes de cada germà. Així, cadascun d'ells responen de manera diferent i amb sensacions diferenciades davant d'una mateixa situació (tal com podria esdevenir en qualsevol tertúlia literària dels Inklings); ara bé, els tertulians segur que sempre arribaven a bon port en les seves discussions, al l´igual que ho fan els 4 germans en la novel·la, tot ajudant-se entre ells per arribar a bon destí.

La novel·la tracta temes de fons destacables, com serien la lluita entre el be i el mal. També es dibuixen les virtuts dels nens: innocència, valentia, sentit de la responsabilitat i capacitat de sacrifici, però també dels seus defectes, que els condueix a enfrontar-se entre ells i inclús a fer perillar la seva missió a Nàrnia. 
Per cert, no us oblideu d´una cosa molt important per entrar al país de Nàrnia:

us asseguro que el necessitareu !

sábado, 10 de abril de 2010

IL·LUSTRACIONS DE PETER PAN

IL·LUSTRACIONS DE JOHN HUSALL (1907):









IL·LUSTRACIONS DE FRANCIS DONKIN BEDFORD (1911):



IL·LUSTRACIONS DE FLORA WHITE (1913):


IL·LUSTRACIONS DE MABEL LUCIE ATTWELL (1921):

 


VIATGE AL PAÍS DE NUNCA JAMÁS

J. M. BARRIE
James Matthew Barrie va néixer el 9 de maig de 1860 en la localitat escocesa de Kirriemuir. Era el novè fill dels deu que va tenir el matrimoni compost pel teixidor David Barrie i Margaret Ogilvy.


Ja en la seva etapa escolar James Mathew Barrie va començar a sentir-se atret per l'escriptura i pel teatre. El 1877 va escriure de forma amateur la seva primera obra teatral, "Bandoler El Bandit", que va ser representada en el centre al que acudia, la Dumfries Academy. El 1878 Barrie, va ingressar en la Universitat d'Edimburg, estudiant allí fins a 1882. Un any després va començar a col·laborar amb la publicació "Notthingham Journal" i dos anys més tard es va traslladar a Londres, ciutat en la qual va exercir de periodista freelance escrivint en publicacions menjo "St. James's Gazette" o "The Pall Mall Gazette".
La seva faceta com escriptor escènic, a la qual va consagrar la majoria del seu temps literari, les obres de teatre "Richard Savage" (1891), co-escrita al costat d'H. B. Marriott Watson, "Ibsen's Ghost" (1892) i "La història d'amor del professor" (1892), van anar el preludi de la reeixida "Walker London" (1893). Un any després es va casar amb l'actriu Mary Ansell , protagonista de la seva obra, i escriuria "Jane Annie" (1894), obra que Barrie va escriure al costat de la seva bon amic Arthur Conan Doyle. Més tard va estrenar una versió teatral de "El meu petit ministre" (1897) "Calli Quality" (1901), la satírica "L'admirable Crichton" (1902), "Mary" (1903), "Alice sit by the fire" (1905) i el seu treball més conegut, "Peter Pa" (1905), la història fantàstica d'un nen que no volia créixer i vivia en el món de Mai més.

El nom de Peter va ser prestat del nen Peter Llewellyn Davies, un dels germans de la família Llewellyn Davies , amb qui Barrie, acomplexat per la seva baixa alçària, va entaular una estreta amistat després de conèixer-se en 1898 en els jardins de Kensington. Sylvia, la mare dels nens als quals Barrie visitava per a contar-li històries, era filla del novel·lista George Du Maurier. Sylvia i els germans Llewellyn Davies, qui van perdre al seu pare Arthur en 1907, també li van inspirar la novel·la "El petit ocell blanc" (1902).
J. M. Barrie va morir a Londres a causa d'una pneumònia el 19 de juny de 1937. Tenia 77 anys.


PETER PAN

FITXA TÈCNICA:

TÍTOL:Peter Pan
AUTOR: J.M. Barrie
TRADUCTOR: Nazaret de Terán Bleiberg
IL·LUSTRADOR: F.D. Bedford
EDITORIAL: Alianza (Biblioteca Juvenil)


TOTS ELS INFANTS CREIXEN. TOTS MENYS UN.


Aquesta és la primera frase del llibres, i, sens dubte, és una frases del tot impactant. És impossible que aquesta frase passi desapercebuda pel lector.
Què vol dir créixer? Doncs créixer vol dir fer-se gran i a ningú, o gairebé ningú, li agrada fer-se gran. Si em preguntessin a quin moment de la meva vida voldria tornar, sens dubte ho tindria molt clar: a la meva infantesa. I per què? Doncs perquè la recordo com un dels moments més feliços de la meva vida, i segurament això li passa a molta gent. Per tant, a tots ens agradaria ser Peter Pan. No creix, viu sempre en el món infantil, envoltat sempre de nens i fantasia, i tampoc no mor mai, aconseguint la eternitat. I es que si ens posem a pensar, quan els hi van explicar aquest conte a les nostres mares el Peter Pan tenia la mateixa edat. En canvi, nosaltres hem crescut i hem entrat al món dels adults i, de tant en tant, hem recordat el Peter Pan i, perquè no dir-ho, l´hem envejat. 

LA FORÇA DEL PERSONATGE FEMENÍ

Una mujer vale mil veces más que un hombre” Una frase com aquesta diu Peter Pan a Wendy. Una frase que deixa ben clar la defensa que fa Peter Pan de la dona, i el valor que li dóna a ella com a sexe femení, valorant les seves capacitats.

Segurament no hauria donat importància a aquest fet. Però li dono importància perquè, després de llegir l´Illa del Tresor, em vaig quedar força impactada quan el fillastre de l'Stevenson li va demanar expressament al seu pare, quan estava escrivint la novel·la, que no hi aparegués cap dona. Realment això em va sobtar un xic. I és per això que m´he fixat en aquest detall de l´aparició de la dona i el seu tractament en el llibre de Peter Pan. 

 
 

jueves, 1 de abril de 2010

VIATGE A LA ÍNDIA AMB KIM



 RUDYARD KIPLING:
Kipling va nèixer a Bombay el 1865 i va morir a Londres el 1936. Amb sis anys se´n va anar a viure a Anglaterra i va tornar al seu país d´orígen el 1882. Des de llavors, va treballar per la Civil and Military Gazette de Lahore fins al 1889 com a editor i escriptor.
Més endavant va publicar "Cancioncillas del departamento" (1886), una sèrie de versos satírics sobre la vida civil i militar a l´Índia colonial, i també una col·lecció de contes escrits per la premsa a "Cuentos de las colinas" (1887).
Va escriure novel·les, poemes i contes ambientats a l´Índia i Birmània. 
La seva fama literària es va consolidar amb sis històries sobre la vida dels anglesos a l´Índia publicades entre el 1888 i 1898. Posteriorment, va viatjar a l´Àsia i Estats Units on es va casar amb Caroline Balestier el 1892. El 1903 es va establir a Anglaterra.
 El 1907 va rebre el premi el Premi Nobel de Literatura. Va ser el primer escriptor anglès premiat amb aquest guardó. Kipling destaca pels seus contes i pels poemes que va escriure amb l'argot dels soldats britànics.
La seva obra gira entorn de tres eixos: el patriotisme, el deure dels anglesos de portar una vida intensa i el futur d'Anglaterra.
Aquest últim punt va perjudicar la seva reputació al llarg dels anys posteriors a la I Guerra Mundial. De les seves principals obres de ficció breu, cal destacar "Muchas fantasías" (1893), "El libro de las tierras vírgenes" (1894) i "El segundo libro de las tierras vírgenes" o "El llibre de la selva" (1895). Per altra banda, de les narracions llargues s'ha de destacar "La luz que se apaga" (1891), "Capitanes intrépidos" (1897) i "Kim"(1901).

KIM 
FITXA TÈCNICA:
TÍTOL: Kim
ADAPTACIÓ: Eduardo Alonso
IL·LUSTRACIONS: Francisco Solé i Fuencisla del Amo
TRADUCCIÓ: Carles Ferrer
EDITORIAL: Vicens Vives (Cucanya)
ANY: 2006
EL PERSONATGE DE KIM:

El personatge de Kim presenta, al llarg de l´obra, una dualitat molt marcada. Aquesta dualitat es manifesta de diferents formes:
La seva identitat: els seus orígens són irlandesos i però viu a l´índia. Per tant, és meitat anglès i meitat indi. Així, el personatge de Kim ha crescut enmig del pes de dues cultures a l´Índia dominada pels Britànics.
La seva llengua: parla dues llengües: l´anglès i l´urdú.
El seu aspecte. Aparentment és blanc però vesteix com un indi.
La seva evolució al llarg de la novel·la: Al llarg de la novel·la Kim es troba en un encreuament de camins. Aquest personatge es construeix a mesura que avancen els capítols de la novel·la i, per tant, podem veure la seva evolució tant en el camí de la bondat i l´espiritualitat (marcada pel lama Teshu) com en el camí de l´aspecte material (marcada pel personatge de Mahbub Alí).
Aquesta dualitat que configura el personatge porta a que el personatge de Kim es mogui amb la mateixa soltura entre els anglesos i els indígenes indis. Però, el preu que ha de pagar per les característiques duals del seu personatge és la confusió i la solitud que molts cops sent al llarg de la novel·la.
A banda dels seus trets físics i psicològics, el personatge de Kim està definit tant per les aventures que viu durant la novel.·la com els personatges que l´envolten. Així, al llarg dels diferents capítols Kim s´enfronta a diverses situacions adverses i les afronta amb valentia, seguretat i solura. El noi, segurametn determinat desde petit per la seva condició d´orfe, és molt espavilat, cosa que provoca que surti airós de qualsevol situació a la que s'enfronta.
Al llarg de les aventures que viu, el personatge de Kim es veu envoltat de tot tipus de personatges: el lama Teshu (on Kim mostra tota la seva tendresa i el seu costat més humà), Mahmud alí (on Kim es deixa seduir per les aventures i desventures d´aquest personatge), el Coronel Creighton (on Kim veu la possibilitat de tenir un futur prometedor i ple d´aventures com a espia del govern britànic, entre d´altres personatges més secundaris.
Ara bé, també és molt important que el personatge de Kim, a banda dels seus trets físics, psicològics, de les aventures que viu i dels personatges que s´envolta (que he comentat anteriorment), també està molt configurat pel context on es troba. Així doncs, el que determina molt el personatge, en aquest cas, és el seu context, és a dir, el país on viu i, sobretot, la realitat historico-politica del país on viu i succeeixen tota l´acció de la novel·la.
Destacar que aquesta novel·la reflexa també la vida de l´autor. Així, Kipling estima l'Índia (que és el seu país natal) i també Anglaterra (el seu país d'origen) i, els dos països s'entrellacen en aquesta novel·la.

QUÈ DESTACARIA DEL LLIBRE?
L´aspecte principal a destacar d´aquesta novel·a és la parella formada per Kim i el seu Lama. Ells dos formen una parella contraposada però a la vegada entranyable on l´autor contraposa la juventut i la vitalitat d´un jove amb l´espiritualitat i la bondat d´un vell sacerdot budista. Entre ells sorgeix, al llarg de la novel.la, nombroses mostres de tendresa i d´amistat incondicional. I, al fi i al cap, els dos personatges s´ensenyen mútuament.

EL JOC DE KIM:
Si tenim en compte que l´observació, Baden Powel es va basar en la novel·la de Kipling i en les proves a què era sotmès el jove Kim per desenvolupar aquest hàbit en els joves socuts.
Clicant aquí podem practicar la nostra destresa com a bons observadors.
I si voleu saber més sobre els jocs de Kim:

EL LLIBRE AMB IMATGES:

El viatge comença a l´estació de ferrocarril de Lahore ...

... i al llarg del viatge trobem carreres bulliciosos ...


... pobresa i mendicitat


 ...  bellesa


... caravanes, rutes i trajectes llargs ...

... espiritualitat 


... vaques sagrades 


i ciutats polbades travessades per importants rius ...